Moltes d’aquestes persones col·laboren en activitats puntuals, com a conferències o trobades de tres setmanes o dos dies, per als quals reben formació, treballen coordinats i després són avaluats. A més, tenim voluntariat a llarg termini, amb missions especÃfiques sobre el terreny en diversos països, i intentant també promoure la cooperació sud-sud. Es tracta de trencar el model tradicional i moltes vegades paternalista de la cooperació, en el qual el nord transfereix competències i el seu saber al sud.
De quina manera?
Tenim moltes persones del context universitari que viuen en països del sud i que participen en projectes de recerca cientÃfica i creant nuclis en les seves pròpies universitats. Un exemple de voluntariat sud-nord és la col·laboració amb el centre d’estudis de lluita contra la malà ria de l’Institut SuÃs Tropical.
Aquest centre utilitza un model molt complex per fer les seves investigacions i es va trobar amb el problema que els seus ordinadors no tenien la capacitat de fer tots els seus cà lculs. Per a això impliquem voluntaris de tot el món, amb ordinador a casa o a la feina, que connectats a un mateix sistema doten els ordinadors de l’Institut de la capacitat que necessiten. L’originalitat va ser també integrar en l’equip no només cientÃfics del nord sinó acadèmics voluntaris del sud que han participat activament en la construcció del projecte.
Un exemple de cooperació sud-sud és un projecte que recolzem a Uganda, al parc nacional Bwindi, que acull goril·les en perill d’extinció. L’objectiu és capacitar l’entitat local que gestiona el parc en les seves comunicacions; per a això voluntaris virtuals que viuen a l’altra punta del paÃs treballen per donar les eines necessà ries. Els voluntaris donen informació i consells tècnics per millorar la comunicació amb els socis i la població, i també per gestionar el seu lloc web.
Creus que es pot parlar de voluntariat virtual a països del sud quan molta gent no té accés a Internet, ordinadors i moltes vegades ni tan sols a electricitat?
Per descomptat que si no hi ha electricitat no hi ha Internet, i quan hi ha entrem en el tema de la divisió digital i el que això significa. Dades de fa uns anys deien que només el 19% de la població mundial té accés a les noves tecnologies.
El 2003, a més, ICVoluntaris va fer un documental sobre bretxa digital a Senegal i Mali. Era una investigació sobre el terreny i vam veure que en realitat és més una problemà tica entre comunitats urbanes i rurals. En una ciutat com Dakar hi ha més cibercafés que a Barcelona perquè la gent no té ordinadors a casa seva i tothom va al cibercafé, i la gent jove és à vida d’informació. Ara, el per què utilitzen la informació és una altra qüestió, perquè la tecnologia en si només dóna la informació i no el saber de com utilitzar-la.
Al meu entendre, la divisió digital a l‘Àfrica és més aviat una bretxa entre comunitats rurals i urbanes i, d’altra banda, entre generacions. El millor és que les noves tecnologies s’estan utilitzant de manera no només útil sinó també transformadora. Els pescadors de Senegal, per exemple, poden saber els preus del mercat a través d’Internet i, a través d’un projecte conjunt amb el govern de Senegal, els pastors nòmades poden saber com protegir els seus ramats de malalties.
I són compatibles les noves tecnologies amb situacions en les quals les necessitats van més enllà com, per exemple, donar accés a l’educació i l’alfabetització?
Els projectes que recolza ICVoluntaris surten moltes vegades dels propis voluntaris que col·laboren amb l’entitat i expliquen les necessitats de la seva comunitat i formes per solucionar-les. En aquest sentit, la nostra organització és facilitadora, acompanya un projecte i intenta donar-li visibilitat. A Mali, per exemple, hi ha una taxa d’analfabetisme molt alta. Una comunitat tuareg del desert ens va proposar donar-los suport per donar visibilitat a l’escola que volien construir. Ells construeixen l’escola i els cibervoluntaris han creat un lloc web que dóna visibilitat al projecte i ha permès trobar fonts de finançament. Si s’usen de manera adequada, a més, les noves tecnologies també poden facilitar l’aprenentatge de la lectura i promoure coses com que els nens de l’escola tuareg es comuniquin amb alumnes d’escoles europees.
La relació entre ONG i TIC
En aquest context, de vegades hi ha la visió que el voluntariat és cosa de gent jove i més encara amb les noves tecnologies com a eina. Quin és la vostra experiència com a entitat?
Els voluntaris que intervenen en contextos com els que he esmentat poden ser joves però també tenim informà tics o professors d’informà tica jubilats o prop de la jubilació, amb molts coneixements i que volen participar en el projecte. De fet, perquè un projecte tingui èxit es necessiten els dos tipus de voluntaris i aprofitar totes les seves habilitats.
D’altra banda, creus que les ONG aprofiten suficientment eines com el cibervoluntariat o que encara tenen por a les noves tecnologies?
Depèn de les entitats, tot i que si es mira l’evolució dels últims deu anys veiem que hi ha hagut una transformació enorme. Fa una dècada, molt poques entitats tenien un lloc web i ara sembla que una organització no existeix sense pà gina web, és com la seva targeta de visita.
Publicación original: